RSS

Amfitrió 38. Un clàssic de cabaret

22 nov.

Amfitrió és o era un heroi grec, conegut pel fet que la seva dona Alcmena va resultar ser la mare del mític Hèrcules després d’una nit boja i d’engany amb Júpiter. Els llibres de literatura clàssica parlarien del text de Plaute, però en aquest cas ens referirem a la versió de Jean Giraudoux i la direcció d’Emilià Carilla.

Actors d’acadèmia, en un joc de paraules fàcil amb el nom del teatre que els acull, actors entrenats per fer qualsevol cosa, que salten i ballen, interpreten, riuen i fan riure en moments d’histrionisme total. En alguns moments de l’espectacle podríem imaginar Pawlosky fent de Déu grec o potser d’heroi i resulta curiós sentir textos dels anomenats clàssics en versió cabaretera, com si un grup de drag-queen  decidís fer un Shakespeare posant-hi el seu segell particular.

Resulta complicat per als actors dibuixar personatges que emocionin però fan una exhibició de talent com quan un dissenyador munta una passarel·la de moda amb uns vestits que després no lluirà ningú, doncs son una mena de prototipus per donar “marca”. Els sis actors i les tres actrius que participen al muntatge demostren qualitats i després de fer la seva particular passarel·la, els podrem veure interpretant els grans personatges del teatre. Son actors d’acadèmia.

Impressionant l’escena d’Agnès Llobet – Alcmena – esquivant una suposada abella, i curiosa la recreació de l’escena de la cadira de la Minelli a Cabaret. Ha estat el primer espectacle que he viscut al AKADÈMIA, i no tinc cap dubte que no serà l’únic. Mentre esperava xerrar amb en Toni – un antic company de teatre esdevingut professional – sobre l’espectacle, imaginava com seria Hamlet en versió Cabaret, i crec que això només vol dir que l’aposta escènica m’ha deixat empremta. No és un espectacle senzill, però té moments molt brillants i d’altres força originals, potser el que costa més és veure l’amor, però el desig apareix a raig. Val la pena fer costat als nostres joves actors, pot ser el principi “d’una gran amistat”.

 

 
1 comentari

Publicat per a 22 Novembre 2012 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , ,

One response to “Amfitrió 38. Un clàssic de cabaret

  1. manel

    22 Novembre 2012 at 11:18

    En realitat, la comèdia de Shakespeare no està tan lluny del cabaret. El teatre popular del segle XVI podria ser el cabaret del XX o les sèries televisives de comèdia del XXI. La distància ens ho fa tot més solemne, quan segurament en el seu temps no ho era.

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: