RSS

Les coses excepcionals: El teatre, la cervesa, el cafè i 999.997 coses més

29 nov.

Anar al teatre i seure a l’escenari, somriure quan et parlen de suïcidis, esperar que et donin un paper, tenir calor sota els focus, aplaudir quan t’ho demanen, sorprendre’t una i una altra vegada, sortir i anar a fer una birra, cantar en un restaurant, esperar l’autobús i que vingui de seguida, pensar que menjaràs donetes a la biblioteca i que no et veuran, tenir una ampolla de cava a la nevera, tornar del teatre i escriure el que t’ha semblat l’espectacle, ajudar a promocionar un espectacle, tenir un blog de teatre,  parlar bé del Pau Roca i que sigui veritat….

Aquestes són les coses “excepcionals” que fan de la vida la millor opció, que el camí del suïcidi no es contempli, que quan ho veus tot fosc, algú encengui el llum…

D’això va “Coses excepcionals” un altre èxit de la companyia Sixto Paz, amb el Pau Roca com a protagonista… bé, el Pau Roca i els espectadors, que amb més o menys vergonya, miren de posar el seu granet de sorra per demostrar que un espectacle el fan tots els actors i les actrius, siguin els protagonistes o els partiquins.

Pau Roca apareix a la sala carregat de coses excepcionals que reparteix entre el públic que l’envolta per donar-li el seu caliu. Et dona instruccions a seguir i t’explica que “el seu primer contacte amb la mort” va ser amb la del seu gos, l’Indiana, quan va dur-lo a la veterinària que va fer allò que …. en fi, allò que fan els veterinaris quan no saben com sortir-se’n.

“La mare ho va intentar, ho va tornar a intentar, i la llista de coses excepcionals no va poder aturar-ho”. Per què ho va fer d’una forma masculina?

Pau Roca du un vestuari de grans butxaques on posar-se el públic des de la primera rèplica i es mou amunt i avall de la Sala 2 del Club Capitol, demanant coses excepcionals, que fan que la vida valgui la pena… fins i tot assegura que Hristo Stoikov pot ser un bon motiu per abandonar idees suïcides… realment la vida és bonica… i curiosa.

Coses excepcionals es un seguit de sentiments compartits, on el somriure hi té una part principal tot i tractar un dels temes més difícils de compartir. Viure és estimar i voler que els que estimem visquin. Així de senzill i així de complicat.

Una molt bona opció quan obres l’ordinador amb la tarja de crèdit al costat i cliques el rectangle de “comprar entrada”.

M’estic plantejant tornar-hi per veure si em donen un paper.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 29 Novembre 2019 in 1. Crítiques

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: