RSS

El Quadern daurat. Un repte de dramatúrgia superat amb nota

05 març

El Quadern daurat és un llibre gruixut (més de 800 pàgines) considerat l’obra mestra de Doris Lessing, una escripotora nascuda a l’Iran ara fa cent anys, que va viure i relatar  l’Àfrica menys glamurosa. Les seves experiències personals són la font d’inspiració  d’un text que Carlota Subirós converteix màgicament en un espectacle teatral. Doris Lessing va militar al Partit i va rebre el Nobel de Literatura 2007. Aquí ho deixo.

Poques vegades podem veure l’escenari de la Puigserver tant ple amb tant poc. Un mobiliari que es mou al ritme que marca l’escena, i una paret mestra que s’obre i es tanca segons necessitats i que recull les belles imatges del “Quadern negre” en una comunió perfecta amb els actors i actrius presencials. (Guillem Barbosa, Javier Beltrán, Mia Esteve, Montse Esteve, Jordi Figueras, Nora Navas, Marta Ossó, Félix Pons, Vanessa Segura.)

La llum i el so protagonitzen gran part de l’espectacle on la Nora Navas, l’alter ego de l’autora, ens condueix al llarg de quasi tres hores de teatre intens, ben suportada pels seus companys de repartiment. Confesso aquí i ara que la Nora Navas va ser el que em va decidir escollir aquest espectacle, que tornaré a viure el dia 25, doncs ahir era una prèvia per anar fent salivera.

L’agraïment inicial de la directora li retorno després del que vam veure ahir. Un cop, el mític Lluís Pasqual va fer aquest suggeriment als crítics: “No vagin a veure estrenes, vagin a veure teatre”, recomanant-los espectacles que ja han anat sedimentant, però ells han de veure i parlar mentre els malalts de l’art més viu no en tenim prou, i en aquest cas, faré un doblet per poder buscar altres matisos i altres efectes que n’hi ha molts.

Les imatges del quadern negre són precioses, dignes del millor cinema posat al servei d’un espectacle gran, sobre un text gran.

Tres quaderns més, conformen el paisatge de l’escrptora Anna Wulf. El vermell recull tot el que viu com a membre del Partit, el groc serveix per esbossar una novel.la que ho té tot sobre la vida amorosa de l’autora convertida en la protagonista amb el nom canviat, i el blau que seria una mena de recull de la teràpia que fa amb la “Mare Sucre”. Queda dit que el negre es refereix a la seva experiència a Zimbàbue els anys de la seva joventut.

A mi no m’agraden els entreactes, doncs trenquen el clímax però entenc que cal visitar el sr. Roca o reposar el sucre perdut pel treball de públic que sempre cal fer. Al final, tot baixant cap al Paral.lel, en una nit no gaire freda, tres homes de teatre canvien impressions sobre el que s’ha viscut des de la platea. Nit rodona a manca d’un ressopó que farem cada un pel nostre compte. S’acosten les 12 i els dimecres el metro no perdona. La nit ha passat volant damunt l’escenari del Lliure. Prometo tornar.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 5 Març 2020 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: