RSS

Yerma. La dosi de Lorca necessària per anar vivint

24 nov.

Per cuinar Garcia Lorca no fan falta gaires ingredients. Un terra aspre, sovint de sorra segons la peça, un vestuari blanc per anar trampejant la calor dels pobles andalusos i una dicció musical per part dels intèrprets que agraeixen al poeta, la possibilitat de parlar per boca seva.

Juan Carlos Martel, utilitza les possibilitats immenses del llegat de Puigserver i posa el públic repartit al voltant de l’escenari, per estar més a prop del drama rural que implica l’absència de fills per una dona. “La mujer de campo que no da hijos es inútil como un manojo de espinos”.

El quadre de sorra, envoltat per la passarel·la quadrada, tanca un escenari més centrat que presenta la zona púbica femenina, potser protegida o tancada per una cortina que en determinats moments de l’obra s’interposa entre els protagonistes i el públic. En el teatre actual, els significats passen sovint per damunt de la comoditat del públic, que hi farem, al teatre hem vingut a treballar i treballar cansa, que deia Cesare Pavese.

Us imagineu veure Lorca des de la darrera fila del Grec? Ni en els pitjors malsons. Lorca és un autor de proximitat, un autor que seria apte per a una lectura dramatitzada on només el text en boca dels actors i actrius, t’ho ha de donar tot. Es clar que, si afegim escenificació, ja ho podem embolicar de regal i repartir-ho a l’entrada de la sala.

La Yerma de Martel és un bon espectacle, autèntic i bonic en molts moments, amanit per un so en directe a base de veu i petits instruments o cops de bastó, posats amb gràcia acompanyant un text meravellós.

 Lorca va morir als 38 anys i ens va deixar el que ens va deixar. Us imagineu un Lorca de 80 anys? Potser no parlaríem tant de Shakespeare o de Txèkhov. Lorca és la joia d’aquesta España que tan es posen a la boca, els hereus dels qui el van matar. Com aquell nen malcriat que trenca el regal valuós, per demostrar el seu poder.

María Hervás està molt bé, ja em disculparà si en algun moment de l’espectacle vaig fer l’exercici d’imaginar una Núria Espert jove, interpretant aquell personatge – imaginar la Xirgu em resulta impossible, doncs no la vaig veure actuar mai -, Joan Amargós és un Juan molt creïble – com sempre –  Yolanda Sey – la muchacha –  Isabel Rocatti – la vieja – i Camila Viyuela – una Maria perfecta – estan molt inspirades. Menció especial a  Bàrbara Mestranza i David Menéndez que fan un ball de la hembra y el macho realment estètic, malgrat la instal·lació microfònica al descobert quan es treuen la roba.

La dosi de Lorca necessària ja la porto, però igual que passa amb les vacunes, cal fer recordatoris per mantenir ben endins la màgia, el duende, de fer bellesa amb el drama.

“Cómo no me voy a quejar cuando te veo a ti  y a las otras mujeres llenas por dentro de flores, y viéndome yo inútil en medio de tanta hermosura”

Lorca sigue vivo.

Advertisement
 
Deixa un comentari

Publicat per a 24 Novembre 2022 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , , , , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
A %d bloguers els agrada això: