RSS

Tag Archives: Fabià Puigserver

Les Noces de Fígaro. Record o descobriment d’un gran espectacle

figaro

Deuria ser cap a l’any 70 o 71 que vaig veure aquest espectacle muntat per un director molt avançat, en Ferran Rovira, que anys després em guiaria per aquest món de la interpretació. Sempre hem fet la broma que molts directors professionals “espiaven” el que feia en Ferran i un temps després aquells textos formaven part de la cartellera barcelonina, doncs va passar uns quants cops.

A l’inici del Lliure amb el seu Camí de nit, jo no estava tan enganxat al teatre i possiblement la meva economia tampoc permetia massa alegries, i per això no vaig poder veure el muntatge d’en Fabià Puigserver, amb l’Homar, el Bosch, la Lizaran, la Vilarasau, i tot aquell repartiment que va passar amb lletres d’or als 40 anys d’història del teatre més emblemàtic de l’escena nacional. Per aquest motiu, tenia molt interès en veure’l ara i he hagut d’esperar un mes i mig des que es va estrenar a causa d’impediments físics sortosament superats i per això, el meu comentari us agafarà a la majoria amb els deures fets i l’espectacle ja formarà part del vostre currículum d’espectadors, però no puc deixar d’aportar la meva modesta opinió.

Les noces de Fígaro és un espectacle gran i un gran espectacle. Lluny de les escenografies que deixen amb la boca oberta el personal (els recursos de l’any 89 no eren els d’ara i s’ha mantingut el que va dissenyar en Puigserver), no hi trobem a faltar res doncs l’actuació és perfecta. Parlar de les excel·lències d’actors com en Joan Carreras, la Mónica López o el Manel Barceló amb tantes i tantes hores de vol, ja sembla fora de lloc, o de la Mar Ulldemolins  – està fantàstica – el Marcel Borràs o el Pau Vinyals que ja comencen a ser uns “veterans” sense oblidar l’Albert Pérez i l’Oriol Genís amb la seva solvència habitual i la resta de repartiment que com resulta sempre quan hi ha una bona direcció – Lluís Homar – , està a gran alçada.

Les Noces de Fígaro és un espectacle coral, amb un seguit de trapelleries posades de forma molt intel·ligent, és allò del “obre porta, tanca porta” de gran precisió i de somriure molt més que de riure, que és el que a mi m’agrada. Naturalment gran part del públic riu força, però aquest és un tema que ja he comentat en altres ocasions i no cal insistir-hi. Per al meu gust és el nivell perfecte de comicitat.

És un espectacle per recomanar a tothom, als que els agrada el teatre i als que s’hi volen enganxar, de 2 hores i mitja aproximadament amb l’entreacte per anar a fer una passejada pel vestíbul o un mos ràpid. Si algú us demana consell per “regalar” unes entrades – gran regal tot sigui dit – no dubteu que amb aquest espectacle quedareu com uns senyors.

Qualsevol comentari que pugui afegir serà redundant. Les Noces de Fígaro, com segurament ja heu vist, és un gran espectacle amb un final molt ben trobat. Aplaudiment general com no podia ser d’altra forma.figaro2

Anuncis
 
Deixa un comentari

Posted by a 13 gener 2017 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , ,

Preparant la temporada

home13-14catDe vegades les respostes arriben quan menys ho busques i ahir a la tarda vaig obtenir la solució al dubte integral que fa temps m’aclapara – per dir alguna cosa, es clar -. Perquè m’apassiona el teatre? On vaig contraure la malaltia que em fa flairar escena i dirigir-me cap allà sense dubtar-ho? Com es que les dues hores d’assaig m’alliberen de tots els fantasmes? Com és que dalt de l’escenari sento la felicitat més a prop que mai? La resposta és que el teatre és diferent, segueix un camí paral·lel a la vida però té un clima especial, només hi plou quan volem i patim a gust, som feliços fent riure i fent plorar, asseguts a la butaca gaudim d’un drama descarnat…. el teatre ens conforta, va dir ahir el gran Lluís Pascual, i  en un moment de crisi brutal, el Lliure ha aconseguit més públic que mai, ha saltat per damunt d’un ERO sense afectar cap del seus treballadors, i ens ha ajudat a sentir-nos menys sols.

Ahir vam passar la tarda al Lliure de Montjuic, era el dia de l’abonat, el dia dels malalts de teatre –uns més greus que altres -, vam visitar l’edifici màgic, vam sentir l’esperit del Puigserver de la Lizaran, vam retrocedir al 1976 l’any de creació del mític Lliure de Gràcia en les explicacions del Jordi Ferron, que ens va acompanyar en la visita fent-nos gaudir de cada racó, i no només de les sales sinó del cosidor, del lloc on més fàcilment podies trobar el mític Fabià, vam veure els mecanismes màgics que transformen la sala per a sorpresa del públic i fins i tot van quedar-nos a les fosques en un intent de sentir més a prop la inspiració que impregna cada paret d’aquell edifici. L’esperit de la Xirgu és al Romea.

Un cop feta la visita, ràpid a veure de nou els Feréstecs, el gran èxit de la temporada… un Goldonni, un text que no diu res d’especial però que la gràcia sempre està en com es diu, un espectacle sense Arlequino ni Pantalone, però que triomfa gràcies a les brillants interpretacions del que els meus avis en deien una “astracanada”. Com? Que algú encara no l’ha vist? Doncs no patiu que a la propera temporada torna. I precisament per parlar de la propera temporada vam trobar-nos amb el Lluís Pascual, que ens va vendre amb facilitat una temporada original amb espectacles per a tots els gustos, fins i tot teatre en sessió golfa, en francès, en castellà, en euskera, i en català, naturalment. Hi érem força gent, fins i tot algú va quedar-se a les portes veient la presentació per pantalla, i suposo que a causa de l’emoció, en Pasqual va oblidar-se de presentar el que pot ser “l’espectacle” de la temporada, “Els dies feliços” – confiem que sigui un presagi – a càrrec de Samuel Beckett, Sergi Belbel – alliberat de les responsabilitats al TNC – i la mítica Vilarasau. Aquest és el primer espectacle que assenyalo al meu abonament acabat de comprar… la resta cal mirar-la detingudament.SONY DSC

Per arrodonir el cap de setmana de teatre aquest matí he visitat el TNC, no ha estat el mateix, no s’ha respirat el mateix tuf teatral… ha faltat alguna cosa que no tinc ganes d’endevinar.

Arriba l’estiu tot planificant la propera temporada teatral. A més del Somni d’una nit d’estiu que presentarem nosaltres a l’octubre, el paper de públic ansiós, ja el tenim a punt.

 

Etiquetes: , , , , , ,