RSS

Arxiu d'etiquetes: Glòria Ros

Quanta, quanta guerra…la Rodoreda en mans del jovent d’avui

Hi ha temes lamentablement recurrents per la seva oportunitat, i la guerra i en concret la guerra civil, segueix present en les nostres vides. Diuen que a la guerra hi perd tothom però això és una forma pacifista de veure-ho, doncs en aquest país on uns van guanyar clarament i uns altres van perdre, els primers segueixen trepitjant i decidint, gràcies al atado y bien atado.

Diu la Rodoreda que es va inspirar en la pel·lícula “El manuscrit trobat a Saragossa” per crear la història de l’Adrià Guinart, que va marxar de casa amb “en Rosend, el fill del drapaire, que era dos anys més gran que jo, que des que hi havia guerra no parava de parlar-me’n

Quanta, quanta guerra… és l’aventura de l’Adrià, que deixa casa de la seva mare, que era de Sarrià i tenia un camp de clavells, on s’hi ofegava. Va coneixent personatges relacionats amb la guerra, tot i que ell la passa una mica pel costat. De fet, ell ni volia que li ensenyessin a matar.

Biel Rossell i Pep Farrés, adapten la darrera novel.la de la Rodoreda a una hora d’espectacle on totes les armes són escèniques, sense privar-se de res. Música, rèpliques enregistrades, titelles, màscares, ombres i autèntics jocs de mans amb elements d’utilleria, demostrant que quan hi ha imaginació i públic de mentalitat oberta, no cal explicar-ho tot. Remarcable direcció de Pep Farrés i el moviment creat per Glòria Ros.

Una taula de fusta complexa en la seva simplicitat, dos coves amb elements essencials( terra i aigua) o una llauna, permeten transportar els actors (Biel Serena s’ocupa de l’espai sonor però també interpreta personatges) i el públic, als paisatges més inquietants.

L’escena amb la vella que “era la verge dels escapularis” resulta tenebrosa, manté el públic aguantant la respiració fins que l’Adrià acaba fent el que fa, un cop coneix el destí d’aquella noia del riu, que no li agradaven les persones que l’estimaven.

Seixanta minuts de desgast físic, de combinar recursos escènics per explicar la guerra del jove que sentia vergonya d’haver fugit de la guerra com qui fuig de la pesta i que tornaria diferent. Havia vist la mort de la vora. I el mal.

Un bon espectacle per anar obrint temporada, ara que el Tantarantana està d’aniversari. 30 anys de servei públic, 30 anys de teatre. Per molts anys més.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 14 Setembre 2022 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , , ,