RSS

Tag Archives: Goldoni

L’Hostalera. Teatre al dente

img_7221Des que es va veure que no sempre calia fer un teatre a la italiana, cada nou espectacle que s’aixeca, comporta una sorpresa, i en aquest cas, la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya esdevé un restaurant italià on  la Mirandolina ofereix a més dels seus encants, pasta de la millor qualitat i cuinada “al dente” com manen els cànons.

Després del seu muntatge fantàstic de Hamlet, Pau Carrió ens torna a sorprendre, portant les aventures de la Mirandolina i el cavaller de Ripafratta als anys 20, donant un aire nou al text de Goldoni.

El Marqués de Forlimpopoli, interpretat magníficament per Javier Beltrán, manté el títol nobiliari i la seva “protecció” de l’hostalera, amb la garreperia que el caracteritza i que el converteix en el personatge més còmic de tot l’espectacle. El fet de parlar en castellà, el diferencia encara més de la resta de clients i servei de l’Hostal.

El Comte d’Albafiorita – un Marc Rodríguez en la seva vessant còmica habitual, esdevé un ric hereter d’una empresa que mira de conquerir el cor de la Mirandolina a base de regals cada cop més cars.

En Ripafratta, interpretat pel David Verdaguer, ofereix una interpretació divertida, molt més del que acostuma a ser el personatge del cavaller. Els moments en que es dirigeix personalment al públic li permeten “embutxacar-se’l” amb total facilitat.

Jordi Oriol fa un Fabrizzio perfecte. El criat enamorat de la mestressa – en realitat en aquest text la Mirandolina els enamora a tots – a qui el seu antic amo reserva per tenir cura de la filla. El seu italià al començament de l’espectacle et posa en perfecta situació.

La Júlia Barceló – Hortènsia – i l’Alba Pujol – Djanira – donen vida a les actrius que ajuden a augmentar la temperatura de l’Hostal, i rematen la seva gran actuació amb una tarantel·la final.

I deixo per al final la nova exhibició de la Laura Aubert, l’actriu que ja comença a no sorprendre  a cada personatge que fa. Des d’aquells Feréstecs, va demostrant talent acompanyant-se un cop més del seu violí. No puc dir que la Laura Aubert farà parlar, aquesta frase s’ha d’escriure en present.

Si afegim que els macarrons que et serveixen a l’entreacte estan boníssims, i el vi té el seu nivell, podem assegurar que l’espectacle de Goldoni i  Carrió és una nova Perla.img_7223

 

 

 

Anuncis
 
Deixa un comentari

Posted by a 28 gener 2017 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , , , , , , , ,

Els Feréstecs, el parc d’atraccions del Lliure

Els Feréstecs, el parc d’atraccions del Lliure

ferestecs3Vaig veure els Feréstecs el dissabte 13 d’abril, avui fa dues setmanes i decideixo complir amb la meva tasca habitual de comentar-vos les meves sensacions com espectador. El primer que hauria de fer és justificar el retard i entendreu perfectament que  la coincidència de data amb l’obtenció del premi al millor actor del Concurs de teatre Vila de Terrassa va deixar el comentari dels meus col·legues professionals en una segona línia. Divendres passat vaig assistir a la representació del Rey León al Teatro Lope de Vega, en una sortida internacional que vaig fer, però com que els musicals no m’emocionen gaire, no em dedicaré a jutjar-lo. Només diré que les dotze persones que van acompanyar-me van sortir encantades, a mi m’agrada més el teatre de text, i això és el que hi ha.

top_gr_4603Un cop fet el preàmbul, tornem a la grada giratòria de la Sala Puigserver, la que ha estat espatllada uns dies però que nosaltres vam poder experimentar abans. Els Ferèstecs és un Goldoni en tota regla, aquest cop sense Arlequino ni Pantalone ni Doctore, és un text “astracanat” –perdoneu la paraula inventada – que parodia el mascle en tota la seva part negativa fins al punt del ridícul. L’home primitiu, de la dona com a objecte utilitzable a qui cal protegir per no dir utilitzar, exhibint l’egoisme més exagerat i potser per això, la fonètica emprada pels grans actors i actrius que participen de la festa ajuda i molt a entrar en l’espectacle que , en paraules del gran Pasqual, és l’obra mestra del dramaturg venecià.

L’espectacle és un homenatge a Catalunya, sí, sí, tal com ho sentiu, al menys a la riquesa de la seva llengua, un concepte que al país veí tenen molt “vert”, un recull de tots els accents del nostre català, que representa el punt central de l’espectacle. Per la resta, noi coneix noia abans del previst pels propis pares-negociadors, noi es disfressa de noia com als clàssics més recordats, i senyora que organitza intriga a esquenes dels homes i que fins i tot després de ser descoberta aconsegueix amansir la fera. Una escudella de marits primitius, dones que decideixen fent veure que son obedients i l’amant de torn que papalloneja al voltant de la flor principal mentre el marit ingenu o conformat, mira de mantenir la imatge.

La grada giratòria et transporta a un parc d’atraccions teatral, en una escenografia simple que no vol interferir la feina extraordinària dels protagonistes. Destacar algú d’ells seria injust per a la resta, doncs com també diu el gran Pasqual, tenia repartiment. Es una hora i mitja de riure, gaudint minut a minut de cada paraula i de cada expressió. L’argument és el de menys, el veus  venir des del primer moment, però…. i que?

Ara que no em veu ningú, diré que vaig xalar amb la Victoria i l’Arturo, amb permís del Tomeu que sense parlar ho deia tot. Però el Pepito, el Quimet, la Margarita, la Marina,el Salvador, la Llucieta i el Ricardo van fer una demostració de taules impressionant, potser per això a l’escenari només hi havia cadires. Un espectacle totalment recomanable per a tots els públics, si és que encara queda alguna entrada. I disculpeu el retard però l’ego s’ha de cuidar una miqueta.2013-04-13 14.02.55

 
Deixa un comentari

Posted by a 27 Abril 2013 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , ,