RSS

Arxiu d'etiquetes: Incerta Glòria

Incerta glòria, despertar l’interès per un gran llibre

Soldats de la República 2El primer que un es pregunta quan algú com l’Àlex Rigola es planteja fer una dramatúrgia sobre una novel.la que ha esdevingut un clàssic, son els motius que l’han animat a fer-ho, doncs de tothom es sabut que un llibre escrit per ser llegit pot no ser un bon guió de cine ni un text dramàtic per oferir-lo a l’espectador. Si els autors escriuen teatre, cal utilitzar les novel·les per fer un espectacle?

No tinc cap dubte que “Incerta glòria” és una gran novel.la sobre la bestiesa civil del 36 Però tinc els meus dubtes sobre si és un bon text teatral

D’entrada son tres hores aproximadament, tot un repte per l’espectador – el repte dels actors es dóna per sabut – dos entreactes – a mi personalment no m’agraden els entreactes, trenquen el clímax, però imagino que no es tracta de fer els muntatges al meu gust-

El primer acte ens situa una mica, ja veiem que en Juli Soleràs tindrà un pes específic molt important malgrat el nom de Lluís projectat al fons de l’escenari, ens vulgui fer creure que el protagonista és un altre. Personalment que un soldat llueixi la melena i el bigoti que es gasta actualment en Nao Albert em resulta poc engrescador,- veig el Marcelo de Cuéntame – ja sé que el realisme ha passat a la història, però si ens posem vestit militar….. i la coreografia amb el fusell del soldat Picó, em va semblar llarga, potser per anunciar-me que  la cosa no seria fàcil. Per cert sembla que la reivindicació dels “Clicks de famobil” no té límits.

La maqueta del terreny on atacar, els trets representats per timbals, els crits… mai no vaig sentir-me en una guerra, potser aquesta era la intenció del director… si en Rigola ho fa així…. Molt curiosa la caiguda  dels llibres… en fi que arribem al primer entreacte i no he vist massa bé per on aniran els trets, i tractant-se d’una guerra ja resulta estrany.

El segon acte em va encantar, la Trini en carn i ossos duplicada i triplicada en vídeo em va semblar fantàstica, i les repliques d’en Juli o del pare de la noia, donen el punt necessari de respir, a les paraules de la dona que espera la tornada de l’home aventurer. Tot i això, al segon entreacte segueixo pensant que em compraré la novel.la.

El tercer acte permet la resposta d’aquells que aprofiten qualsevol escletxa per riure, i a mi, personalment, no em va acabar d’atrapar. Els actors i actrius estan bé, tot i que pel meu gust s’abusa de la dansa contemporània, i possiblement cap d’ells arriba a emocionar. Penso que Incerta Gloria es un bon llibre, i l’espectacle del TNC m’ho ha fet veure, així doncs, el servei públic que representa el teatre, està fet.

Però insisteixo, si en Rigola ho volia així, qui soc jo per posar-ho en dubte.  Bé, si, jo soc Willy Loman. 

DSC03187

Anuncis
 
Deixa un comentari

Publicat per a 12 Juny 2015 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , ,