RSS

Tag Archives: La Perla29

Caïm i Abel… i Set

 

caim i Abel 1D’entrada, els espectacles de la perla 29 a la Biblioteca de Catalunya, et donen una certa seguretat, i per aquest motiu i sense saber-ne gaire, vàrem agafar entrades per divendres al vespre, per una producció que només tenia l’Oriol Broggi fent la presentació de l’espectacle al programa de mà. D’entrada, la situació escènica em va fer una mica de por, a mi m’agrada ser a prop i tenia fila 7  – problema de decidir a darrera hora – i per una vegada, la grada en general, quedava lluny de la part extrema de l’escenari, on al final d’unes rampes de fusta, una projecció amb el títol de l’obra, et dona la benvinguda.

Un espectacle de tres hores d’entrada impressiona, si hi entres no hi ha problema però si no t’acaba d’atrapar pot provocar-te massa mirades al rellotge. Potser psicològicament t’afecta, estàs desitjant entrar, i jo personalment no ho vaig aconseguir del tot. Costa una mica trobar tot el que hi ha al darrere del text que barreja moments dramàtics amb comicitat important, fins i tot s’explica algun acudit. Hi ha monòlegs una mica llargs, algun que sembla fora de lloc i una escena repetida d’un vigilant apuntant un immigrant a una platja que em va cansar. L’espectacle té moments brillants, la festa d’aniversari, el karaoke de la segona part, algun dels monòlegs, i et va portant amunt i avall en el temps i en les localitzacions, un risc important, que l’autor – Marc Artigau – alhora director, mira de solucionar amb el suport indiscutible del repartiment, on hi destaquen, com ja és habitual en ells, el Marc Rodríguez i el Lluís Villanueva.

Les projeccions a la paret final de l’escenari, aquest lloc que queda lluny de la grada, estan molt bé, i hi ha moments interpretatius bons, però el cocktail de broma – justificada pel sentit de l’humor del pare de família, amo d’un taller de cotxes i afeccionat al futbol, o al Barça – i drama, a mi no em fa gaire el pes, i l’ús i abús del tema culer, amb talls de ràdio del Puyal extasiant-se amb el gol del Koeman i amb aquella imatge mai vista del xut d’una falta  que va fer història, em va arribar a cansar – els que em coneixen diran que és perquè quan m’agradava el futbol, jo era perico – i no em vaig creure aquella història del vídeo.

No vaig poder evitar pensar si un director que no fos el mateix autor, no hagués retallat l’obra. Crec sincerament que amb una durada menor, l’espectacle guanyaria força, doncs el tema és interessant, i els actors podrien fer-te mantenir la respiració en algun dels moments més dramàtics.

Al teatre s’hi va a pensar, a treballar, a buscar segones lectures, i això cal fer-ho. És inevitable anar a fer un mos i una birra per acabar el vespre parlant de teatre i naturalment que ho vàrem fer. El problema va ser que al sortir ja era dissabte, i el metro “tornava” a fer vaga, i llavors ens va quedar la feina de saber què hi havia darrera d’aquesta protesta que ja cansa, però això ja no era teatre, i per això ningú aplaudia a l’andana.caim i Abel 3

Anuncis
 
Deixa un comentari

Posted by a 18 Juny 2016 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , , ,

Cels, un espectacle total

2014-10-10 15.40.25Ja comença a ser un clàssic anar a veure les Perles d’en Broggi a la Biblioteca de Catalunya, on per cert han millorat les cadires amb uns coixins que són mitja vida. Possiblement molts de nosaltres no coneixíem Wajdi Movawad, fins que “Incendis” ens va revoltar les consciències, convertint-se en un dels fenòmens de la temporada 2012, més tard ja vam assistir a Litoral buscant una segona oportunitat de viure teatre en majúscules,  a mi personalment no em va captivar però la inèrcia de l’autor canadenc d’origen Libanès, em va decidir a provar-ho un tercer cop. Cels es un espectacle en tota regla, barreja sentiments humans, una escenografia plena de pantalles de televisió on hi apareix un dels personatges del repartiment, fent alguna cosa més que una col·laboració, intriga, cor encongit, sorpresa…. en un marc incomparable com la nau de la Biblioteca on inicialment vaig patir pel so, però ràpidament l’orella queda acostumada i ja no et perds absolutament res.

Si dic que les dues hores i quart em van passar sense adonar-me’n, crec que seria un bon titular d’aquesta nova entrega de la Perla 29. No hi ha ni un sol mot que sobri, ni un sol moviment, tot sembla calculat en un espai on cinc experts, o potser hauria de dir sis, miren d’evitar un atemptat a gran escala, organitzat per “gent molt jove”. Islamistes, anarquistes, terroristes en general? La tensió d’una feina que t’aparta de la família, per bé o per mal i els teus fantasmes personals en un espai massa petit de la terra que pretens salvar.

L’escenografia, que inicialment sembla simple, agafa un protagonisme brutal, i no només per les aparicions de “Valery Masson” sinó per les imatges de càmera en directe que ens ofereixen els rostres dels protagonistes quan ens donen l’esquena en un afany d’amagar les cicatrius del patiment que els aclapara.

Impressionant en Farelo en el paper d’una mena de programador informàtic que agafa un protagonisme potser anunciat a partir del moment de la seva entrada en escena. Villegas fa pujar les pulsacions del públic amb aquella veu que el caracteritza mentre que Màrcia Cisteró i Xavier Ricart tornen a demostrar com s’han de fer els personatges en una espectacle dels que podríem anomenar coral. En Xavier Boada obre l’espectacle amb solidesa tot i el refredat que duia – crec – el dia que jo vaig viure aquest espectacle. Es el cap del grup, el pont entre la seva realitat i l’agència externa que sempre existeix en aquests casos.

La forma de presentar el conflicte teatral és molt bona, s’aprofiten tots els recursos i això converteix Cels, en un espectacle imprescindible. No dubto que d’aquí poc temps, en faran la versió en cine, que no serà el mateix però el que s’explica a Cels, ho ha de viure molta gent, i si per això cal tirar del “càmera i acció” doncs endavant.

Gran text, gran director, gran treball actoral, escenografia encertada igual a espectacle total. No la deixeu escapar, no sempre es tornen a programar determinats espectacles.

 
1 comentari

Posted by a 10 Octubre 2014 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , ,