RSS

Arxiu d'etiquetes: Laura Aubert

Festa d’una nit d’estiu a l’escenari Brossa

No sé si encara podem anomenar-la una nit d’estiu però aquesta nit hem estat de festa a l’Escenari Brossa amb la juganera proposta dels Pirates Teatre. Entenc perfectament l’èxit que va assolir la temporada passada i la necessitat de tornar a cridar el Puck  per escampar pensaments d’amor, arreu del pati de butaques.

Els actors i actrius reben el públic a l’entrada de la sala, on els conviden a tastar un filtre d’amor i començar el viatge fantàstic sense perdre temps. La Laura Aubert es posa el públic a la butxaca des de la primera rèplica i el reparteix per les butxaques de tots els seus companys de repartiment, que no el deixaran fins la darrera frase del follet, quan diu allò de “si us hem ofès nosaltres…. vostre perdó farà esmenar-nos ….i ara deu-me les mans , si som amics….” i les mans li donem, picant enfervorits per agrair a tota la companyia, 100 minuts de festa, esforç i somriure constant, si fa no fa, com si la “floreta ponentina” hagués deixat caure el seu suc sobre els nostres ulls, i ens hagués enamorat del que estem veient.

El muntatge dirigit per Adrià Aubert, passa com un alè, vas seguint la història, gaudint d’un espectacle total, on la música, les cançons, els canvis de personatge son constants, donant-li una frescor indispensable en una nit d’estiu.

Molts de nosaltres hem vist propostes sobre el text de Shakespeare, alguns fins i tot l’hem interpretat, però no tinc cap dubte que el conte proposat pels Pirates s’endú el premi major. Si realment Shakespeare va escriure aquest text per oferir-lo a les noces d’un amic, la proposta de l’Escenari Brossa, acompleix tots els requisits imprescindibles per una  celebració com cal.

Llarga vida als pirates i al seu somni, que potser no sempre serà d’una nit d’estiu, però segur que t’allunyarà dels mals moments i de les cabòries del teu dia a dia.

La forma de presentar l’actor amb cap d’ase de qui s’enamorarà Titània, m’ha semblat esplèndid. Afavoreix la comicitat del personatge, aspecte molt més complex quan s’utilitza un cap tal qual.

Recomanable?  A veure, que no m’he explicat prou bé o necessiteu que l’Oberon us llenci algun filtre afegit.

 

Anuncis
 
Deixa un comentari

Publicat per a 3 Octubre 2018 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , , ,

Galileu…  la sala Rubianes… tanmateix es belluga

Una proposta fresca d’un personatge que sempre hem vist amb leotards i casaca, que la Carme Portaceli porta a la sala de les Rambles. Amb un repartiment de joves veterans que ofereixen un ventall de registres on no hi manca la música en directe.

El Galileu de Bretch és un text llarg com una d’aquelles classes magistrals on tens problemes per seguir un conferenciant que parla de ciència en el més pur sentit de la paraula, i la Portaceli el passa pel sedàs de la modernitat i com fan els bons directors, et fa veure coses que ni els mateixos autors sabien que existien.

Laura Aubert – una de les perles del nostre teatre – Carlos Cuevas – en un procés imparable en la seva carrera professional que va començar de molt petit – Oriol Guinart – un d’aquells actors que no entens com no li donen més personatges, que acostuma a “clavar” amb una mestria envejable i Queralt Casasayas – una bona actriu amb un futur brillant, i que ha de “lidiar” amb un personatge complicat en el “Concurs de ciència” que s’organitza a Roma – i no diguem més per no aixecar la llebre – formen un quartet per un sol violí, el truc de màgia al que ens té acostumat la “Mirandolina”, aquest cop acompanyada per la guitarra elèctrica d’un Carlos Cuevas a qui espero veure un dia interpretant Roberto Zucco – preneu nota els directors que em llegiu -.

Portar el teatre al jovent o portar el jovent al teatre que si fa no fa és el mateix, té categoria de cooperant en zona catastròfica, el teatre et fa intel·ligent i per això lliure, i hem de preparar un món futur de persones cultes que ens han de dur a la terra promesa, i aquest espectacle està pensat pels joves d’edat i pels que ens hi sentim.

Tot i competir avui amb el futbol, han aconseguit una entrada molt correcta, en un espectacle que encara no pot gaudir del boca-orella. Per part meva, aplaudiment general als quatre actors-actrius que treballen de conya i això, com tots sabeu, és mèrit de la direcció.

I ara que ho penso…ja sospitava jo que Galileu era en realitat una dona….

Felicitats a tots els que heu fet possible aquest espectacle que ja us dic que farà parlar. Atenció als “profes” de batxillerat, aquí teniu una activitat de lletres d’aquelles que es recorden sempre.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 20 Abril 2017 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , , , ,

L’Hostalera. Teatre al dente

img_7221Des que es va veure que no sempre calia fer un teatre a la italiana, cada nou espectacle que s’aixeca, comporta una sorpresa, i en aquest cas, la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya esdevé un restaurant italià on  la Mirandolina ofereix a més dels seus encants, pasta de la millor qualitat i cuinada “al dente” com manen els cànons.

Després del seu muntatge fantàstic de Hamlet, Pau Carrió ens torna a sorprendre, portant les aventures de la Mirandolina i el cavaller de Ripafratta als anys 20, donant un aire nou al text de Goldoni.

El Marqués de Forlimpopoli, interpretat magníficament per Javier Beltrán, manté el títol nobiliari i la seva “protecció” de l’hostalera, amb la garreperia que el caracteritza i que el converteix en el personatge més còmic de tot l’espectacle. El fet de parlar en castellà, el diferencia encara més de la resta de clients i servei de l’Hostal.

El Comte d’Albafiorita – un Marc Rodríguez en la seva vessant còmica habitual, esdevé un ric hereter d’una empresa que mira de conquerir el cor de la Mirandolina a base de regals cada cop més cars.

En Ripafratta, interpretat pel David Verdaguer, ofereix una interpretació divertida, molt més del que acostuma a ser el personatge del cavaller. Els moments en que es dirigeix personalment al públic li permeten “embutxacar-se’l” amb total facilitat.

Jordi Oriol fa un Fabrizzio perfecte. El criat enamorat de la mestressa – en realitat en aquest text la Mirandolina els enamora a tots – a qui el seu antic amo reserva per tenir cura de la filla. El seu italià al començament de l’espectacle et posa en perfecta situació.

La Júlia Barceló – Hortènsia – i l’Alba Pujol – Djanira – donen vida a les actrius que ajuden a augmentar la temperatura de l’Hostal, i rematen la seva gran actuació amb una tarantel·la final.

I deixo per al final la nova exhibició de la Laura Aubert, l’actriu que ja comença a no sorprendre  a cada personatge que fa. Des d’aquells Feréstecs, va demostrant talent acompanyant-se un cop més del seu violí. No puc dir que la Laura Aubert farà parlar, aquesta frase s’ha d’escriure en present.

Si afegim que els macarrons que et serveixen a l’entreacte estan boníssims, i el vi té el seu nivell, podem assegurar que l’espectacle de Goldoni i  Carrió és una nova Perla.img_7223

 

 

 

 
Deixa un comentari

Publicat per a 28 gener 2017 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , , , , , , , ,