Llach Poeta. “Encara hi ha combat” a la Badabadoc

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca

digueu-li que la vull

però no puc anar a estimar-la

que encara hi ha combat

Els bons textos mai passen de moda, sempre son vigents. Això passa en les grans obres teatrals, els grans guions cinematogràfics, i la poesia. Lluís Llach ha estat sempre un defensor dels poetes, sempre ha considerat que en els pitjors moments socials, els poetes mantenen la llum de l’esperança, grans poetes sovint poc coneguts com Marius Torres a qui reivindicava a cada recital quan presentava “Cançó a Mahalta”, ho va fer també a Verges 2007, en el seu comiat dels escenaris. El que no deia Llach es que també ell ho és un poeta, que també manté la llum de l’esperança en els pitjors moments, i avui, i ahir i encara demà, Catalunya torna a necessitar de la poesia, per seguir esperant “que tinguem sort”.

Per tot el que vivim, i per tot el que ens queda, resulta fonamental la re-estrena de l’espectacle que Joan Berlanga i Albert Flores van crear el 2014 i que després de sembrar bellesa i recollir èxits arreu, va quedar en pausa, esperant tornar quan més falta fes, i això es ara.

Llach poeta es un espectacle íntim i bonic, un espectacle on la música de piano de l’Albert Flores i la veu i l’expressió de Joan Berlanga, et transporten a l’Itaca, a l’infinit de la lluita i l’esperança. Llach poeta es una hora de sensibilitat, mantinguda fins i tot en els moments on s’explica la creació del guió, tal i com el mestre Llach feia als seus concerts, i amb la seva modèstia particular ens mostrava el camí a seguir.

Llach poeta es un espectacle imprescindible per als seguidors de Llach, i seguir a Llach ha estat sempre imprescindible, al menys, pels que ens replantegem cada matí, si el que estem fent és el correcte. Joan Berlanga i Albert Flores ens regalen una hora necessària, un núvol blanc penjat d’alguna branca, molt blanc,  i la Sala La Badabadoc ofereix casa seva per la festa. NO queden gaires dies, però sempre podeu reclamar que tornin.

Com us ho podria dir, per que em fos senzill, i fos veritat……