RSS

Arxiu d'etiquetes: Miriam Iscla

Les bones intencions. Una festa catalana al Brossa

A veure si en feu una de riure” La frase més escoltada per la gent de teatre a qui motiven més els drames, doncs la Festa que organitzen la Paula (Miriam Iscla) i en Pere (Joan Negrié) per celebrar el 25è  aniversari  d’un client “molt català” resulta ser la resposta perfecta a la petició inicial.

Un públic esdevingut figurant de la Festa temàtica catalana amb barretina, Hereu Riera, serpentines, la colla vella i la jove i el plat fort de Montserrat i la tenora.

Miriam Iscla recupera la seva vis còmica que tenia guardada al calaix i acompanya un Joan Negrié en un paper de coach que ha de superar el seu propi trauma. Un text de Marc Artigau dirigit per Joan Maria Segura que en poder de dos intèrprets brillants i espontanis, converteix l’espectacle en una festa compartida amb un públic que ho passa en gran.

Ja comencen donant instruccions mentre fan participar els ocupants de la primera fila que esdevenen part del espectacle.

A veure, vostè ja ha apagat el mòbil? Que no passi com l’altre dia a la Festa del Fondo Marino” Doncs sí, a la meva dona ja li fan ensenyar el mòbil a veure si està apagat

  • El tinc una mica amagat
  • Apagat és com l’ha de tenir. Doni’m el bolso que ja li guardaré allà al darrera

I així continuen, demanant la participació entusiasta d’un públic decidit a passar una bona estona.

Els de la colla vella tenen el gomet verd,  tot amb v baixa…. clar que els del gomet vermell també …”

Miriam Iscla es va posant la gent a la butxaca aprofitant que en Pere (Harrisson a les xarxes) està acabant de preparar els regals de la festa. La Miriam, explica amb l’ajut d’una ma innocent (la meva) el problema principal de la festa i el Pere o del Pere i la festa i que ara no us desvetllaré.

Quan jo balli l’Hereu Riera, dispareu els trabuqui i les serpentines com si no hi hagués demà, us poseu al meu darrera, tipus Orfeón Donostiarra i cantem el Virolai. Algú ha portat unes gralles?.”

I així va passant la festa amb una alegria que et portarà la felicitat fins l’aplaudiment final. Una hora i escaig d’espectacle amb un moment de clímax quan en Pere beu de l’ampolla que la Paula li ha preparat per calmar-lo i comença a tenir problemes de parla.

Espectacle recomanable per a tots els públics… que tinguin ganes de passar una bona estona amb un text divertit i unes interpretacions genials.

Felicitats, i gràcies per portar-nos de figurants a la vostra festa…. tot i que no hi hagi “ingrés” doncs aquests catalans paguen en un “sobre”.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 25 Mai 2022 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , , , ,

Crim i càstig, de la biblioteca a l’escenari

Segur que és una casualitat que aquests dies que Rússia protagonitza un tant per cent important de notícies, Pau Carrió i Pol López tornin a fer equip per oferir-nos un gran espectacle, aquest cop a Petersburg i seguint el mestratge de Dostoievski.

Crim i càstig és un llibre gran i un gran llibre, i fer-ne una adaptació dramatúrgica no ha de resultar senzill, però si resulta que Pau Carrió va ser capaç de llegir-lo estirat al terra i sense anestèsia i que mentre muntava Hamlet li van agafar ganes de rellegir-lo, segur que ja ho va fer pensant en les possibilitats que tenia la gran enciclopèdia de “la culpa i la protesta individual”, per dur-la als escenaris.

En un capítol de Plats bruts, en David Güell confessa que no ha llegit l’Ulisses de Joyce, però que ja mirarà el vídeo, però en aquest cas crec que passa el contrari i que veure el vídeo – l’espectacle  – donen ganes de llegir la novel.la, doncs com que resulta impossible mantenir l’atenció al llarg de quasi quatre hores d’espectacle – porteu barretes energètiques per al descans – surts amb la sensació de que t’has perdut algunes coses i no vols deixar-les escapar.

Els canons de l’escriptura teatral diuen que un missatge important ha d’aparèixer més d’un cop per no arriscar-se a que en el moment d’enviar-lo cap al públic, l’espectador estigui desembolicant un caramel o hagi perdut una rèplica a causa de la rialla a destemps del seu company de butaca, però no crec que això sigui molt fàcil de fer en un text tant llarg. Si us heu perdut alguna cosa no us queda més remei que anar a la biblioteca.

Crim i càstig és la història d’en Raskólnikov – Pol López – un ex-estudiant que assassina Aliona Ivànovna,  “Demà, es quedarà sola a casa seva a partir de les set del vespre”, i del sentiment de culpa o d’haver fet un bé a la humanitat per matar una mala persona, que l’acompanya fins que Porfiri Petrovna – Miriam Iscla – el posa davant d’un mirall per provocar la confessió.

L’escenografia és espectacular en la seva senzillesa. Un escenari buit en una Sala Fabià Puigserver girada com un mitjó per aprofitar les arcades de les parets laterals i posteriors, on un deejay posa música a la lletra i que els personatges aprofiten per entrar i sortir d’una plaça major escènica on un matalàs va fent pujades i baixades segons necessitats de descans del protagonista. Les taules del bar recorden camilles d’un manicomi, així com les cadires blanques que completen l’escenografia on una lluna gegant et recorda que aquí no ens moquem amb mitja màniga.

D’entrada veiem un gran plàstic penjat, imaginem pluja en un moment o altre de l’espectacle, tot i que el plàstic esdevé una carpa simbòlica que encara no us puc explicar. Potser representa el cervell d’en Raskólnikov amb unes idees que dificulten el trànsit senzill o el tancament sobre si mateix del propi personatge…. confio que en Pau Carrió ens ho expliqui, jo no ho vaig poder interpretar del tot.

I ja que dic interpretar, us podeu fer una idea del que poden fer damunt de l’escenari, un repartiment ben dirigit (Roser Batalla, Oriol Guinart, Miriam Iscla, Pol López, Carlota Olcina, Francesca Piñón, Marc Rodriguez, Maria Rodriguez) , però permeteu-me destacar l’Òscar Rabadán en el seu doble paper de Marmelàdov i Svidrigàilov i la interpretació de l’Albert Prat en un Razumikhin espectacular.

La feina que fan els deu actors i actrius mereix el més gran aplaudiment, vaig sortir del teatre patint per ells, doncs a partir d’ahir – l’estrena oficial – venen molts dies amb moltes hores de feina on no es pot perdre la concentració. M’agradaria veure com agafen energia abans de començar o potser a l’entreacte: plàtans, barretes energètiques, fruita seca, xocolata, torrons…?

Crim i càstig és un espectacle gran i un gran espectacle – no sempre coincideixen -, cal anar-hi ben preparat – berenar abans resulta imprescindible – i no sé si passarà sempre però a l’entreacte fa fred, potser per recordar-nos que Petersburg està localitzada al nord d’Europa, on la neu conviu massa sovint amb el foc.

Només la durada de l’espectacle m’impedeix recomanar-lo a tothom, però si esteu avisats crec que la resta vindrà sola.

Hamlet, Crim i Càstig… el proper espectacle del duet Carrió –López pot ser un espectacle d’una setmana, així d’una tacada. Ahir, dia de l’estrena, aplaudiment tipus Liceu. No era per menys. I ràpid cap a casa abans que et cotxe es converteixi en carbassa.

P.D. Crec que vaig ser el primer en agafar les entrades. Teniem primera fila centrats, el dia de l’estrena.

(Foto oficial Teatre Lliure)
 
Deixa un comentari

Publicat per a 24 febrer 2022 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , , , , , , , , , ,