RSS

Arxiu d'etiquetes: Paraiso perdido

Paraiso Perdido. Revelar-se contra el poder

Un poema èpic, escrit per John Milton l’any 1667, ens dona peu a tractar en escena, d’una banda el que perdem (el cel per a Satan o el Paradís per Adam i Eva) quan ens revelem contra el poder (Deu en aquest cas), i de l’altra, l’ofici de l’actor.

Vist així, semblaria un adoctrinament per evitar que el poderós perdi els seus privilegis, sota l’amenaça de perdre tu, molt més que ell, però el teatre sempre té moltes lectures i si partim de la frase que ens acull a l’entrar a la sala “El hombre creó a Dios, y Dios creó al Diablo y el Diablo creó al actor” ja veiem que podrem anar per uns camins molt més interessants.

Cristina Plazas és un diable que retreu a Deu tota la seva actuació, emparant-se en la relació que han mantingut sempre – el diable es considera fill de Deu – un Déu irònic i perdonavides, interpretat per Pere Arquillué, que regala els moments de riure al públic i així permetre’ls descansar de tant en tant de tanta èpica.

No resulta senzill entrar en l’espectacle, o potser hauria de dir que costa seguir-lo, però el conflicte entre poder i rebel·lió sura per damunt de qualsevol altra circumstància. Això ja ho tenim.

Adam i Eva, interpretats per Rubén de Eguia i Lucia Juarez, donen un tomb a les escenes inicials. La seva entrada com a Neandertals o similar, aporten una credibilitat molt gran, fins que passen a una nova caracterització, gens còmoda per ells, però convincent per al públic.

Elena Tarrats i Laura Font, comencen vigilant les portes de l’infern i protagonitzen l’espai sonor de forma original i destacable.

Paraiso perdido no és un espectacle fàcil, però deixa molt clar el tema que posa davant dels nostres ulls i a partir d’aquí, ja ho anireu treballant.

Helena Tornero i Andrés Lima s’han encarregat de posar damunt l’escenari, el text de Milton, i han fet bona feina.

És un espectacle per a tots els públics? Possiblement no ho és, però si tu ets la persona indicada per agafar entrades, només ho pots valorar un cop l’hagis vist. Aquest és el gran tema del teatre.

Ovació llarga a un gran treball escènic. Això sí que és indubtable.

Encara no he entès els motius de començar, només ahir, a les 22 hores. Ens hem acostumat a començar més aviat i sorprenentment, també ahir va entrar públic tard…. vici? Ja ho plantejarem en un altre espectacle.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 27 Octubre 2022 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , , , , , , ,