Me’n van parlar molt bé quan el van estrenar el 2021 en forma de “Trilogia del lament” amb tres espectacles escrits per Jordi Oriol i dirigits per Xavier Albertí, que representaven tres visions diferents de Hamlet, la Tempestat i Macbeth, amb els títols: “La caiguda de l’ac, l’Empestat i la Mala dicció” però no em va ser possible veure-ho i per això no vaig dubtar aquesta temporada, i ahir érem a primera fila de Gràcia però no de Mònaco sinó de Barcelona.
La mala dicció és un text espaterrant, possiblement escrit durant el confinament, que tant va esmolar la inspiració dels artistes. Dramaturgs fent novel·les, músics cantant als terrats, sopranos oferint òpera en bata i espardenyes, o poetes del segle XXI imitant Shakespeare. No puc confirmar que Jordi Oriol escrivís aquest text en aquells dies d’in Faust – a l’infern – record, però al text de la Mala dicció s’esmenten boques tapades i mascaretes en algunes de les inversemblants rimes que “lluites per no perdre” com fan sempre els guerrers i competidors (gent que lluita d’esquena).
El programa que calia descarregar d’un Codi q erre que erre (ha vingut per quedar-se ) tal com era moda en aquells Dies de gel i testos diu:
Som sota els efectes d’un encanteri, encegats pel capital –istme actual entre el de dalt i el de baix, entre el bé i el mal– que ens ofereix el poder i la il·lusió de llibertat. Dominats i eternament insatisfets, abusem del poder i excedim d’autoritat creant crims innombrables que han dut el món al límit del col·lapse. Destruït el món natural, ens queda el del llenguatge. Ens ha caigut una maledicció per haver portat la mà a l’addicció. Una al·legoria sobre el poder de la paraula i el deliri de la imaginació.
Dons sí, la paraula és poderosa, aguditza oïdes i desferma rialles i anys a venir, els joglars parlaran de que homes i dones asseguts en pendent, reien amb la sang que representa Macbeth. Potser és que la bogeria del rei, nascuda dels anuncis – sempre publicitat enmig – de les bruixes i alimentada per l’ambi-ció (multiplicada per dos) de la reina, resulta encomanadissa.
La mala dicció és una exhibició de talent artístic en tot l’espectre teatral. Text, direcció i interpretació, uns setanta minuts in-creïbles del tot. Jordi Oriol, Paula Malia i Carles Pedragosa ho donen tot, tot i tot com el pare d’aquella nena que parlava d’assegurances en un món on l’únic segur és que el bon teatre i les bones maneres son el camí cap al Para Dís.
Fareu bé de ve nir. Espetec-tacle gens indigest
Paisatge teatral 