RSS

Arxiu d'etiquetes: Queralt Riera

Miseria. Si les ha gustado, hablen de nosotros

Pues vamos allá. Saliendo de la Sala Fènix, y de camino al metro, pienso si realmente se puede reír en un monologo…

  • Pues claro, hombre, ¿no has visto nunca el Club de la Comedia?
  • Me refiero a un monologo que habla de suicidio
  • Ah, en ese caso quizá se trata del Club de la Tragedia
  • Vamos a dejarlo en el Club de la Miseria, la miseria que nos sigue, que se deposita en nuestra piel, en nuestros huesos, en nuestra alma, en nuestro corazón… un corazón que “un día me explotó”

Si necesitais una justificación sobre si se puede reír hablando de la muerte, os dejo este pensamiento “Vivir duele más que morir” o sea que ya lo tenemos, ya tiene Felipe Cabezas la excusa para lanzar sobre nuestras cabezas, una hora de sentimientos, de socarronería, de miradas perversas, en una exhibición de alguien que domina la máscara y la comedia del arte como nadie..

El espectáculo es una muestra de interpretación con cambios constantes de registros del actor que dirige la Sala del Raval, a quien Queralt Riera ofrece un texto que fluye por todos los poros del protagonista. Miseria habla de eso, de la parte menos amable del mundo, del poder corrompido, de los buitres y de las gaviotas – como la del maestro Chejov-  de quienes terminan fuera de casa por una denuncia de la vecina, que no entiende que alquiles tu piso a turistas para poder pagar la hipoteca.

“El día de mi muerte salí a correr…” un inicio que no presagia nada bueno, aunque el protagonista te permite sonreír incluso de forma sonora, para no mandarte a casa con demasiado mal rollo. El teatro debe de hacer pensar, y Miseria lo consigue mientras luchas por no hundirte en ella.

Buen espectáculo del Grec post pandémico. Tu pones la mascarilla y la Fènix pone el resto. A la salida, imprescindible un bar para comentar lo que has vivido sobre la muerte, que afortunadamente duele menos que determinadas vidas.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 1 Juliol 2021 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , ,

Amor mor. La segona part del Greta&Friday al Brossa

El primer que heu de tenir en compte, per dirigir les vostres passes al carrer de Flassaders 40 – un carrer que no coneixia i que he trepitjat força els darrers anys. El teatre em mou – és que no resulta imprescindible haver vist la primera part. No és el mateix, estem d’acord, però l’espectacle de Queralt Riera, en boca de l’Annabel i l’Òscar, té vida pròpia.

L’amor és la més terrible de les morts, doncs quan mor l’amor et vas morint una mica més

Una frase lapidària que possiblement no ha pronunciat mai la Greta Thunberg, tot i ser present al llarg de l’espectacle. Un duel dialèctic en un escenari vuit, com recordant cap on estem duent el planeta amb els nostres plàstics o les nostres llaunes de cervesa.

M’encanta l’Annabel Castan, és una primera dama de l’escena i no té el reconeixement que mereix, però per mi és motiu indiscutible d’escollir un espectacle. Potser per això, no vaig “pillar” el tema de les dues obres connectades. Només vaig veure el cartell i no vaig mirar res més que l’Annabel, que tornava a fer parella amb l’Òscar Muñoz un temps després de que els Stockmann descobrissin el Balneari contaminat.

L’espectacle parla d’ecologia, d’amor, de mort i de vida. Abans de morir cal viure i de vegades la vida no és fàcil. Un espectacle brillant en la seva senzillesa, on les paraules en boca de bons actor i actriu, arriben amb suavitat a les orelles del públic que els envolta. Teatre íntim que penetra al nostre interior sense cap filtre. Una hora on el somriure i el neguit van alternant-se a decisió dels protagonistes. Un bon espectacle com no podia ser d’altra forma. Fins el 15 de març hi passen quatre  Fridays for Future, no deixis passar aquesta oportunitat de salvar-te de tantes cabòries. L’Annabel i l’Òscar confien en tu.

Els aplaudiments finals són la nostra forma de salvar el Planeta. La cultura ho és tot, la resta vindrà sola.

 

 
Deixa un comentari

Publicat per a 21 febrer 2020 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , , , ,