RSS

Arxiu d'etiquetes: Sala Flyhard

La pell fina. Qui diu les veritats perd les amistats?

El duet Carmen Marfà i Yago Alonso va camí de convertir-se en els reis de la comèdia. Després d’Instruccions per enterrar un pare, i Ovelles, ara amb La pell fina, aconsegueixen un text tan ben tramat, que quan sembla que ja has vist de què va la cosa, segueixen els girs i les confessions dels protagonistes, enmig d’un riure mantingut. Des de la primera rèplica del Nacho – Francesc Ferrer – i de la Miranda – Ángela Cervantes – ja veus que riuràs, fins i tot jo, que ric molt poc, però assegut a la terraseta del pis de poble on han anat a viure l’Eloi – Biel Duran – i la Sonia – Laura Pau – entres en el tema i desitges que allò no s’acabi mai.

No hi ha cap paraula sobrera ni cap gest dels protagonistes que no valgui la pena veure, i la proximitat que ofereix la Flyhard et posa enmig de la conversa, fins i tot et donen ganes de demanar una copa de vi, abans que la Miranda, en conya en conya se’l vagi acabant.

Soc infermera, però ara estic d’excedència a l’hospital”  ui ui ui, això sona estrany…. i clar…….

Vas preparar un discurs per si et donaven el Gaudí?”  ja t’imagines que sí, tot i la negativa del Nacho, el director de cine que és el millor amic dels nous pares, l’Eloi i la Sònia. Si algú del públic està en camí de tenir descendència que no s’atabali, t’acostumes aviat a la nova vida….. i sobre els comentaris respecte del petit Jan….  jo en conec un que quan va anar a veure el fill d’uns amics va deixar anar “és una mica Dumbito no?”, crec que ja no es tracten.

No us agrada el xai?, vaja, doncs és el que l’Eloi està preparant per sopar, però potser finalment no serà un problema. Entrades pel al Primavera Sound per avui mateix? Potser ho podrem arreglar. Tot pot tenir un final feliç quan hi ha una història intensa viscuda. Som amics no?

Espectacle molt, molt, molt recomanable. Ara ho han petat,però segur que estan buscant noves terrasetes per fer un soparet d’amics. No us oblideu al cotxe, el regal pel nen. Penseu que tot i ser en un poble, haureu d’aparcar a vint minuts. Esteu avisats.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 10 Juny 2022 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , , , ,

Lifespoiler, estreno la Flyhard amb grans sensacions

Tot i que molta gent parla de crisi en el teatre, poc a poc van sortint nous espais on fer entrar el públic dins les històries que viuen des de la seva localitat. Les sales petites afavoreixen el contacte directe amb les actrius i els actors, i si es posen d’acord tots plegats, el resultat acostuma a ser força enriquidor.

Lifespoiler és un text escrit a partir d’una bona idea, no utilitza l’escriptura potent dels grans clàssics, sinó que amb un llenguatge planer i actual, et porta de la mà cap al mur, entenent mur com a plataforma vertical on deixar marcades les vivències. Un mur de Facebook pot ser la porta per entrar al futur des del passat i un mur de ciment pot ser el principi d’una llar compartida, després d’una bona mà de pintura.

La sinopsi de l’espectacle et pregunta “què passaria si sabéssim que tot està determinat?” El destí està escrit i lògicament, al segle XXI, està escrit a Facebook. No cal consultar l’Oracle ni la Sibil·la, només cal veure les imatges pujades possiblement des del mòbil, per saber el que ha passat, encara que sigui uns anys abans de que passi. Curiós no?

Bruna Cusí, Vicky Luengo i Sergio Matamala estan brillants, no tenen cap monòleg brutal, ni cal que trenquin sentiments, ni provoquin llàgrimes – algun somriure si que aconsegueixen – però te’ls creus des del primer moment, els seus moviments segur que estudiats, semblen espontanis, i les seves reaccions et poden fer memòria del que tu podries sentir si estiguessis al seu lloc. Les “dues” situacions que viuen, les presenten d’una forma senzilla de seguir, i et mantenen en guàrdia esperant qualsevol sorpresa que la física quàntica, pugui justificar. Un monòleg en off a l’inici de l’espectacle, amb fosc a l’escenari – tothom va apagar el mòbil amb temps, doncs el públic era jove – et situa perfectament en l’acció. La resta entra de forma suau.

Bona direcció dels mateixos autors del text – Marc Angelet i Alejo Levis – , un vestuari senzill que presenta perfectament els personatges, i un vehicle en sinistre total que permet canvis d’escenari sense moure absolutament res. Dins o fora del vehicle es viuen situacions diferents, sensacions diferents, entonacions diferents, que portaran els protagonistes fins al límit de la seva relació, plena de conflictes fins i tot abans de que hagi començat. I permeteu-me que no parli més, no fos cas que m’haguessin d’acusar de fer espoilers.

Vaig entrar per primer cop a la Flyhard, i tot es va confabular per oferir-me una estrena que m’obligués a aplaudir una bona estona. Moltes gràcies, el teatre no et fallarà mai.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 9 Setembre 2017 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , , , ,