RSS

Tag Archives: Sala Puigserver

A Teatro con Eduardo. Feia temps que no reia tant

IMG_2339Vaig descobrir Eduardo de Filippo amb l’Art de la Comèdia, un dels espectacles punters de la passada temporada i he de dir que em va encantar, per això, vaig estar molt pendent de treure entrades per aquest muntatge del Lluís Pasqual que, per cert, es va fer pregar  força doncs van trigar en decidir l’estructura de l’espai escènic i això al Lliure suposa retocar tota la graderia de la Puigserver amb aquella maquinària màgica de la que tan orgullosos estan. Val a dir que el resultat és molt bo, en la seva teòrica senzillesa – actualment ja no hi ha res senzill als grans teatres de Barcelona – i les sorpreses van apareixent i desapareixent per art de màgia.

L’espectacle que presenta el rei del Lliure el composen dues peces que son senzillament delicioses. A Home i senyor, la lluita dialèctica entre el Bosch i els seus tres companys – Marc Rodriguez, Laura Aubert  i Francesca Piñón – fa petar de riure, tots quatre demostren una bis còmica formidable i el Bosch senzillament “se surt”. Es una cosa senzilla, una companyia de còmics arriba a un poble italià i en un racó de l’hotel – on fins i tot hi cuinen per estalviar – preparen un assaig per millorar l’espectacle de la nit anterior. L’actor principal i director – una figura típica a Itàlia – mira d’arreglar l’escena que fins i tot s’ha retocat per estalviar-se un personatge, discutint contínuament amb un apuntador que li ha sortit rebel.

Si algú m’hagués fet una fotografia – de l’espectacle no està  permès, no sé si del públic també –  ningú pensaria que soc al teatre, potser creurien que miro el meu gag preferit del Polònia.

El primer acte passa volant, i tot seguit entrem al jardí de l’hotel Metropol  on l’il.lusionista Otto Marvuglia farà “desaparèixer la muller jove – Laura Aubert -d’en Calogero Di Spelta – un Ramón Madaula boníssim – que començarà un autèntic malson fins adaptar-s’hi del tot. Aquest seria un resum tipus twitter de La gran il·lusió, el plat fort de l’espectacle de Filippo.

Un text subtil i brillant amb moments musicals que et porten directament a la Itàlia de les pel·lícules, amb uns personatges perfectament dibuixats i interpretats. No pots destacar ningú per damunt dels altres – és el que passa quan la direcció és brillant – tothom treballa al servei d’una comicitat en el seu punt just, tractant-se d’Itàlia diríem que és una comicitat “al dente”. Espectacle imprescindible per a tots els públics, amb música en directe, on un cop més,la Laura Aubert utilitza la seva faceta instrumental. Un escenari ple de taules – les dels actors i actius – i una altra que també sortirà a saludar.

IMG_2336

 

 

Anuncis
 
Deixa un comentari

Posted by a 14 Abril 2016 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , , ,

Els Feréstecs, el parc d’atraccions del Lliure

Els Feréstecs, el parc d’atraccions del Lliure

ferestecs3Vaig veure els Feréstecs el dissabte 13 d’abril, avui fa dues setmanes i decideixo complir amb la meva tasca habitual de comentar-vos les meves sensacions com espectador. El primer que hauria de fer és justificar el retard i entendreu perfectament que  la coincidència de data amb l’obtenció del premi al millor actor del Concurs de teatre Vila de Terrassa va deixar el comentari dels meus col·legues professionals en una segona línia. Divendres passat vaig assistir a la representació del Rey León al Teatro Lope de Vega, en una sortida internacional que vaig fer, però com que els musicals no m’emocionen gaire, no em dedicaré a jutjar-lo. Només diré que les dotze persones que van acompanyar-me van sortir encantades, a mi m’agrada més el teatre de text, i això és el que hi ha.

top_gr_4603Un cop fet el preàmbul, tornem a la grada giratòria de la Sala Puigserver, la que ha estat espatllada uns dies però que nosaltres vam poder experimentar abans. Els Ferèstecs és un Goldoni en tota regla, aquest cop sense Arlequino ni Pantalone ni Doctore, és un text “astracanat” –perdoneu la paraula inventada – que parodia el mascle en tota la seva part negativa fins al punt del ridícul. L’home primitiu, de la dona com a objecte utilitzable a qui cal protegir per no dir utilitzar, exhibint l’egoisme més exagerat i potser per això, la fonètica emprada pels grans actors i actrius que participen de la festa ajuda i molt a entrar en l’espectacle que , en paraules del gran Pasqual, és l’obra mestra del dramaturg venecià.

L’espectacle és un homenatge a Catalunya, sí, sí, tal com ho sentiu, al menys a la riquesa de la seva llengua, un concepte que al país veí tenen molt “vert”, un recull de tots els accents del nostre català, que representa el punt central de l’espectacle. Per la resta, noi coneix noia abans del previst pels propis pares-negociadors, noi es disfressa de noia com als clàssics més recordats, i senyora que organitza intriga a esquenes dels homes i que fins i tot després de ser descoberta aconsegueix amansir la fera. Una escudella de marits primitius, dones que decideixen fent veure que son obedients i l’amant de torn que papalloneja al voltant de la flor principal mentre el marit ingenu o conformat, mira de mantenir la imatge.

La grada giratòria et transporta a un parc d’atraccions teatral, en una escenografia simple que no vol interferir la feina extraordinària dels protagonistes. Destacar algú d’ells seria injust per a la resta, doncs com també diu el gran Pasqual, tenia repartiment. Es una hora i mitja de riure, gaudint minut a minut de cada paraula i de cada expressió. L’argument és el de menys, el veus  venir des del primer moment, però…. i que?

Ara que no em veu ningú, diré que vaig xalar amb la Victoria i l’Arturo, amb permís del Tomeu que sense parlar ho deia tot. Però el Pepito, el Quimet, la Margarita, la Marina,el Salvador, la Llucieta i el Ricardo van fer una demostració de taules impressionant, potser per això a l’escenari només hi havia cadires. Un espectacle totalment recomanable per a tots els públics, si és que encara queda alguna entrada. I disculpeu el retard però l’ego s’ha de cuidar una miqueta.2013-04-13 14.02.55

 
Deixa un comentari

Posted by a 27 Abril 2013 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , ,