RSS

Arxiu d'etiquetes: Sixto Paz

Salvació Total Imminent Immediata Terrestre i Col·lectiva. Un experiment teatral

Si entres a la pàgina de Sixto Paz per veure que porten entre mans, veus que aquest mes tornen a presentar un espectacle de teatre en comú que ja van presentar a la Beckett. Com que aquells dies no ens va ser possible anar-hi, aprofitem una segona oportunitat, aquest cop a l’Ideal Barcelona. Centre d’arts digitals.

Ells, ho descriuen així

“Un home ha escrit un llibre que ho prediu tot: des del lloc on es formarà un forat negre a les paraules que direm en els pròxims minuts. Ha convocat tots els seguidors en un espai on seuran i manifestaran la seva fe en una cosa que, de fet, ningú sap si existeix. Teniu fe en ell i en el que diu?

Salvació Total Imminent Immediata Terrestre i Col·lectiva és la història d’una família que busca respostes després d’un cataclisme.

En aquest muntatge, el públic té un paper determinant. Cada espectador trobarà a la butaca una còpia impresa d’un llibre profètic i, durant la funció, públic i actors en passaran les pàgines plegats.

Agafeu les ulleres de llegir perquè us faran falta. Obriu el llibre i passeu la pàgina.”

Entrem a una nau ocupada per tamborets aptes per a gent jove. Damunt de cada tamboret, un llibre. Tot i que no sé si és correcte jo us recomano donar-li un cop d’ull a les primeres pàgines i així us feu una idea de la història, que comença amb un accident en un llac gelat on una mare i una filla veuen com el fill i el pare cauen a l’aigua. El destí del fill és fatal i el pare acaba a l’hospital on hi té una revelació còsmica o d’univers paral·lel o del que vulgueu. A partir d’aquí han passat els anys i la mare torna a buscar a filla…. La resta ja ho veureu, i ho viureu en primera persona. De fet, els aplaudiments també aniran per vosaltres.

Estem acostumats als invents d’en Pau Roca i col·laboradors i possiblement aquest es posa al capdamunt. Aneu-hi amb la ment oberta i sereu part del espectacle. Ulleres preparades i veu escalfada per si heu de llegir text. Teatre immersiu crec que en diuen, o també seria com una comuna de flipats pel teatre. Ja m’ho direu.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 13 Mai 2022 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , ,

“El més bonic que podem fer” Anar al teatre

Què t’ha portat aquí? La feina, la parella, els diners, la família? Així et rep el rei del teatre de proximitat Pau Roca, mentre la Montse Colomé balla feliç tot esperant els seus moments de glòria. Jan Vilanova Claudín parla per boca d’en Pau Roca, i ens explica la història novel·lesca de la seva àvia, que tot i pertànyer als nens que la guerra va portar a Moscou l’any 1937 – especialment des del País Basc – , es delia per fer companyia als seus nets, fer-los l’esmorzar – torrades amb mantega i sucre – portar-los al Mc Donalds, al Corte Inglés o al cinema. L’important era tenir-los a prop i que mai l’oblidessin.

Fa sis mesos que soc avi i encara no tinc vivències que fa temps que somnio però he vist la meva mare gaudir dels meus fills i els meus nebots, i com ells li tornen tota l’estimació que durant els anys més tendres de la seva vida, els va demostrar. Ser avi és molt gran. Ser àvia deu ser l’hòstia.

L’espectacle del duet fantàstic Roca – Vilanova Claudín, ho ha tornat a fer, i han creat un espectacle proper i natural, converteixen el teatre en el menjador de casa on l’amic que sempre vols convidar, t’alegra la tarda amb tot el que et fa viure. Pau Roca és un gran actor però es creix en la distància curta i el seu espectacle, seu i d’en Jan, aporta una hora i mitja de felicitat, somriures i enyorança d’una infantesa que vas viure amb els avis que et cuidaven quan estaves malalt, que jugaven amb tu al parxís o que et duien a berenar a la Font del Cuento.

La Babuxka d’en Jan és la protagonista de la història, un relat del seu net que vol salvar allò que més l’amoïnava, que no la recordessis quan anés vagant per l’Univers. Les constel·lacions familiars, els terapeutes que t’ajudaran a fugir de les crisis o les Residències on els més grans acaben la seva història, prenen partit en un espectacle suau que no deixa de sacsejar-te sense que te’n adonis. Les paraules d’en Jan en boca d’en Pau són ganivets entrant a l’ànima, amb l’anestèsia de la felicitat que traspuen.

Montse Colomé és la babuxka (babushka) ballarina, que ha perdut el contacte amb la realitat però no amb el més gran tresor que ha tingut a la vida, els seus nets. La coreògrafa i ballarina aporta un caliu imprescindible en un relat que no et canses d’escoltar. La Fundació Joan Brossa resulta un escenari ideal per a un espectacle que mereix un llarg aplaudiment. El record de les faves a la catalana o les rosquilles de la meva iaia, quedaran per sempre en un mural virtual que anirà creixent segons passin nous convidats al menjador del Jan-Pau.

El nostre darrer espectacle va ser hISTÒRIA de Jan Vilanova Claudín que va acompanyar-nos el dia de l’estrena i ens va aportar les seves opinions al col·loqui final. En Jan, el Pau i Sixto Paz en general, ja formen part de la nostra família, no ens preparen l’esmorzar però ens porten al teatre i ens marquen el camí a seguir. Gràcies i Molta merda.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 23 Març 2022 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , ,

Classe presencial i magistral a la Villaroel

No m’havia plantejat tornar a l’escola, fins que el reclam Sixto Paz m’ha fet deixar l’esbarjo i entrar novament a l’aula.

El currículum del Pau Roca assoleix sempre una puntuació excel·lent i ja fa anys que progressa adequadament. Aquest cop amb la complicitat d’un Pau Carrió que mai decep i compartint curs amb dos companys de treball, escollits de forma precisa.

Carlota Olcina i Pol López, formen un grup d’estudi excepcional amb el Pau Roca que està senzillament sublim.

Les cinc de la tarda, els alumnes han sortit de l’aula per anar a les extraescolars mentre devoren el berenar que algú els ha ofert a la porta de l’escola. El professor aprofita  el temps per rematar alguna feina mentre un pare, exalumne, no vol fer tard  a parlar dels estudis d’un dels seus fills. La mare del mateix alumne entra més tard, els autobusos, la complicació del barri, les excuses habituals…. “el nen fa tard, li tinc dit a la meva mare que no ha de fer tard”

“No passa res” respon el mestre, però sí que passa, passa que entre rialla i rialla, recordem si aquelles vivències llunyanes, d’un col·legi que no té res a veure amb l’escola d’avui, ens han marcat d’una o altra forma i si els records d’infantesa hem decidit arxivar-los en aquella capsa de damunt de l’armari, utilitzant la pols com a mecanisme d’oblit.

Sempre he pensat que vaig anar massa aviat a col·legi, que no vaig viure res del que viuen els alumnes d’ara, que m’hagués agradat aprendre d’una altra forma, tot i que, ves a saber si llavors tot hagués estat diferent. Diferents si que són els personatges dobles del Pau i la Carlota, que s’adapten a cada edat d’una forma espectacular. Veus nens de 9 anys, on hi veies pares de trenta.

Classe, és un text de Iseult Golden i David Horan, una joia irlandesa que podria guardar-se al costat de les creacions de Connor Mc Pherson i que de la mà d’un director que sap trobar mentre busca – Pau Carrió – i amb un repartiment de luxe, fa que la classe magistral a l’aula magna de la  Villaroel, es converteixi en matèria essencial d’examen. Els deures per fer a casa, amb o sense ajuda dels pares, no tenen data d’entrega, senzillament cal enquadernar-los per al futur.

Un espectacle amb tantes  garanties, que no acceptarà una nota inferior a la matrícula d’honor, que et pot ajudar a subvencionar els amics que es matricularan a partir d’ara.

Els projectes de Sixto Paz, tenen la garantia que necessites, per clicar damunt la butaca, amb el dit prèviament desinfectat amb gel hidroalcohòlic. Anar al teatre amb mascareta ja comença a ser un clàssic, i segueix protegint la nostra gola d’aquella tos tant habitual en els teatres d’abans

La nit no ha estat rodona del tot, l’autobús ha accelerat , i els senyals dels que estan arribant a la parada no han servit de res. Es clar que aquell conductor, segurament no té temps d’anar al teatre, i així ens va.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 14 Abril 2021 in 1. Crítiques

 

Etiquetes: , , , , , , ,