Tot i que no ens han fet signar un compromís de confidencialitat com el de La Puntual, a fi de no aixecar cap llebre sobre l’espectacle de la Sala Gran del Nacional, no explicaré gairebé res de l’argument.
Primera informació. Tot i que les entrades estan exhaurides, sempre en poden aparèixer per art de màgia, de persones que a darrera hora no poden venir, o de les reservades per a compromisos – una bona manera d’anomenar els enxufats – que han decidit aprofitar un endoll alternatiu. Mireu la web a diari, o fins i tot, aparegueu per la taquilla i pregunteu. La meva mare ho feia sempre i aconseguia bones entrades.
Però tornem als Watson a la novel.la inacabada de Jane Austen, que Laura Wade – aquí aniria un apunt, que no puc fer per no explicar més del compte i que el Mestres em posi un cap de cavall al llit. Deia que Laura Wade, fa l’exercici de continuar la història i fer-ne una dramatúrgia a fi i efecte d’aconseguir l’aplaudiment del públic. No sé jo, si una novel.la acabada per un altre escriptor o escriptora, tindria la mateixa tirada que la Sagrada família, però convertir-la en teatre, porta un públic diferent, i pot assegurar l’èxit que recull el muntatge d’en Josep Maria Mestres, ara que ha deixat aparcada la seva “Oreneta”.
Un repartiment de 18 actors i actrius, per demostrar que el Nacional es posa al costat dels nostres, que ofereix feina com seria la seva obligació. Si hi ha pressupost, millor oferir papers que exhibir poder escenogràfic, tot i que l’escenari de la Sala Massagran, queda molt ben presentat.
Un repartiment que encapçalen Laura Aubert i Laia Manzanares – les protagonistes de la foto promocional, i el motiu de bescanviar un parell d’entrades de l’abonament – on brillen especialment en Dafnis Balduz i en Guillem Balart, amb una Paula Malia encisadora i un Marc Rius en la seva línia habitual. Hores d’escenari acumulades per la Lluisa Castell, la Mercè Arànega i el Banacolocha, acompanyant actuacions perfectament estudiades de la Mireia Illamola, Jordi Coll, Laura Pau, Olga Honrubia o Fina Rius. Completen el repartiment, Hodei Arrastoa, Abdi Cherbou, Jose Luis Salinas i dos nens que es reparteixen les sessions, Arnau Cot i Jan Daniel González.
Tot i les sorpreses que van apareixent, us he de dir que havia llegit el text al club de lectura, Llegir el teatre, i que això no m’ha suposat cap problema, ans al contrari. De fet, m’agrada anar al teatre amb la feina feta, les sorpreses estan sobrevalorades.
Si encara pilleu alguna entrada, l’espectacle del TNC, resulta del tot recomanable.