TRAVY, un Pla genial al Jardí

La família Pla es posa a les ordres del petit de la casa esdevingut líder per encàrrec “d’un teatre important que ens dona carta blanca”, per fer teatre dins del teatre. Un fundador de Comediants i una creadora del Circ Cric tenien tots els números per crear un clan de “joglars” que decideixen explicar la seva història.

La primera sorpresa la vaig donar jo a la meva dona quan li vaig proposar d’anar a veure un espectacle que tenia a veure amb el circ, un dels pocs espectacles que em posa nerviós, però la tirada de l’Oriol Pla era superior a tots els dubtes i neguits que em podien aclaparar, imaginant una platea amb gent rient tota l’estona. Els que em llegiu sabeu que en el moment de més hilaritat somric, i em costa acceptar aquelles rialles inevitables en espectacles dramàtics. Doncs sí, em vaig arriscar i ho vaig pagar, doncs a la segona fila del Teatre Jardí, cap a la butaca 11 hi havia una persona que cridava més que riure. Sembla que algú li va dir que la cosa faria riure i a partir de la primera rèplica ja no va parar. Realment cal riure fent soroll? Diuen que la tos despista els actors i les actrius, doncs la “carcajada” exagerada i fora de temps, molesta molt més que un mòbil il.luminat quan es fa el fosc i estaves badant.

I posats a criticar, diré que a primera fila, a la butaca 13, una persona que per edat deu dur la tercera dosi de Pfizzer, anava sense mascareta possiblement per celebrar que al costat hi tenia algú que no era de la seva bombolla.

Però tornem a l’escenari i a la genialitat d’un espectacle ple d’humor intel.ligent…

 – Has llegit Shakespeare?

– Si, en diagonal –  

… d’humor negre i de gestualitat brillantment calculada en un grup que assegura que “assajar és de covards”

El monòleg gestual de l‘Oriol a l’inici de l’espectacle sembla sortit d’una barreja de Tricicle i Rubianes, una exhibició de taules que després serviran d’escenografia, on s´hi pot fer una truita o un enterrament. Tenen els moviments tant calculats, que l’Oriol ensopega de la mateixa manera al aixecar-se del tamboret quan repeteixen les escenes per necessitats del guió.

Travy és un espectacle sentimental, bonic i graciós, tot i que no cal plorar ni riure escandalosament, per respecte a la companyia i a la resta de públic.

Tinc molt clar que l’havia de veure a l’Espai Lliure en comptes de al Teatre Jardí, doncs TRAVY és un espectacle de proximitat… però si em queixo, algú em dirà allò de  “haber pedido muerte”

“Cremarem el piano de casa i des de les golfes del cervell farem un pas. Un salt” Senzillament genial.